El monòleg més famós de la història del teatre universal és el de Hamlet, representat sovint amb una calavera a la mà, tot i que no consti a la versió original de Shakespeare.
Aquí el tens en diverses versions:
Soliloqui de Hamlet per Laurence Olivier
També és molt popular -i molt filosòfic- el soliloqui del pobre Segismundo, a La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca. Aquí en tens dues versions molt diferents:
Soliloqui d'Estudio 1
Soliloqui de Blanca Portillo
El monòleg pressuposa que el personatge parla tot sol, però que qualcú l'està escoltant. Aquí tens dues peces meravelloses de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert:
La infanticida i Germana Pau
També és molt popular -i molt filosòfic- el soliloqui del pobre Segismundo, a La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca. Aquí en tens dues versions molt diferents:
Soliloqui d'Estudio 1
Soliloqui de Blanca Portillo
El monòleg pressuposa que el personatge parla tot sol, però que qualcú l'està escoltant. Aquí tens dues peces meravelloses de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert:
La infanticida i Germana Pau
Fins i tot al cinema i a la televisió trobam apel·lacions, és a dir, personatges que s'adrecen directament a l'espectador:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada